settings icon
share icon
Pregunta

Hesus a wòrdu krusifiká riba un djabièrne?

Kontesta


Beibel no ta spesifiká riba kua dia den siman Hesus a wòrdu krusifiká. E dos kreenshanan di mas popular ta djabièrne ku djarason. Pero, tin hende ta uza un síntesis di e argumentonan pa djabièrne ku djarason, pa argumentá ku djaweps ta e dia korekto.

Hesus a bisa den Mateo 12:40, “Pasobra manera Yonas a keda tres dia i tres anochi den barika di e piská grandi, asina ei e Yu di hende lo keda tres dia i tres anochi den barika di tera.” Esnan ku ta bisa ku Hesus a wòrdu krusifiká riba djabièrne ta bisa ku tòg tin un manera válido ku por konsiderá ku El a keda den e graf pa tres dia. Segun e hudiunan durante e promé siglo, un parti di dia tabata wòrdu konsiderá komo un dia kompletu. Dor ku Hesus tabata den e graf riba un parti di djabièrne, henter djasabra, i un parti riba djadumingu – por konsiderá ku El a keda tres dia den graf. Un dje argumentonan mas prinsipal ku Hesus a wòrdu krusifiká riba djabièrne ta pará den Marko 15:42, kual ta bisa ku Hesus a wòrdu krusifiká “un dia promé ku sabat”. Si esei tabata e sabat semanal, esta, djasabra, e ora ei e echo ei ta indiká ku Hesus a wòrdu krusifiká riba djabièrne. Un otro argumentu pa djabièrne ta e versíkulonan manera Mateo 16:21 i Lukas 9:22, ku ta bisa nos ku Hesus lo resusitá riba e di tres dia; p’esei, E no mester a keda tres dia i anochi kompletu den graf. Pero, ounke algun tradukshon ta uza “riba e di tres dia” pa e versíkulonan aki, no ta tur ta hasi’é, i no ta tur hende ta deakuerdo ku “riba e di tres dia” ta e miho manera pa tradusí e versíkulonan aki. Es mas, Markos 8:31 ta bisa ku Hesus lo wòrdu resusitá “despues” di tres dia.

E argumento di djaweps ta ekspandé riba e teoria di djabièrne i e ta bisa básikamente ku tin muchu evento (kasi 20) ku a okurí entre e entiero di Kristu ku djadumingu mainta, kual no ta kuadra ku e teoria di djabièrne anochi te ku djadumingu mainta. Esnan ku ta deakuerdo ku e teoria di djaweps ta bisa ku tin un problema ora e úniko dia kompleto entre djabièrne ku djadumingu tabata djasabra, e sabat hudiu. Un òf dos dia èkstra ta eliminá e problema aki. Esnan ku ta deakuerdo ku djaweps por bisa ku: imaginábo ku bo no a mira un amigu for di djaluna anochi. E siguiente bia ku bo mir’é ta djaweps mainta anto bo ta bisa, “Min’ mirabu pa tres dia kaba” maske ku tèknikamente solamente 60 ora a pasa (2.5 dia). Si Hesus a wòrdu krusifiká riba djaweps, e ehèmpel aki ta mustra kon por konsiderá esaki komo tres dia.

E opinion tokante djarason ta bisa ku tabatin dos sabat e siman ei. Despues di e promé sabat(e sabat ku tabatin riba e anochi di krusifikashon [Marko 15:42; Lukas 23:52-54]), e muhénan a bai kumpra zeta perfumá – tuma nota ku nan a hasi nan kompras despues di e sabat (Marko 16:1). E teoria di djarason ta bisa ku e “sabat” tabata Pésag (tira un bista den Levítiko 16:29-31, 23:24-32, 39, kaminda e dianan di fiesta no tabata kai nesesariamente riba e di shete dia den siman ku ta wòrdu referí komo sabat). E di dos sabat dje siman ei tabata e sabat normal ku ta tuma luga tur siman. Tuma nota ku den Lukas 23:56, e muhénan ku a kumpra e spesereinan despues di e promé sabat a bai bèk i a prepará e zeta i spesereinan, i despues nan a “sosegá riba sabat”. E argumento ta bisa ku nan no por a kumpra e spesereinan despues di sabat, anto tòg prepará e spesereinan aki promé ku sabat – esaki ta solamente posibel si tabatin dos sabat. Ku e teoria ku tabatin dos sabat, si Kristu a wòrdu krusifiká riba djaweps, e ora ei e sabat santu (Pésag) por a kuminsá riba djaweps ora solo a baha i kaba riba djabierne ora solo a baha – na kuminsamentu di e sabat semanal kual ta djasabra. Si nan a kumpra e spesereinan despues di e promé sabat (Pésag), esaki ta nifiká ku nan a kumpra nan riba un djasabra, i dor di esaki nan lo a kibra ku e lei di sabat.

P’esei, segun e punto di bista di djarason, e úniko splikashon ku no ta violá e akontesimentu bíbliko tokante e muhénan ku e spesereinan i ku ta kuadra ku e komprondementu literal di Mateo 12:40, ta ku Kristu a wòrdu krusifiká riba djarason. E sabat tabata un fiesta santu (Pésag) ku a kai riba djaweps, e muhénan a kumpra e spesereinan (despues di esei) riba djabièrne i nan a bai bèk i prepará e spesereinan riba e mesun dia, nan a sosega riba djasabra kual tabata e sabat semanal, i despues nan a bai na e graf ku e zeta i spesereinan djadumingu trempan. Hesus a wòrdu derá net promé ku solo a baha riba djarason, kual tabata komienso di djaweps segun e kalènder hudiu. Segun e kalènder hudiu, tin djaweps anochi (promé anochi), djabièrne den dia (di dos dia), djasabra anochi (di tres anochi), djasabra den dia (di tres dia). Nos no sa e orario eksakto ku El a resusitá, pero nos sa si ku el a sosodé promé ku solo a sali riba djadumingu. E por a resusitá for n’e momentu ku solo a baha riba djasabra anochi, kual ta e promé dia di siman pa e hudiunan. E deskubrimentu di e graf bashí a sosodé nèt ora solo a sali (Marko 16:2), promé ku tabata kompletamente kla (Huan 20:1).

Un posibel problema ku e teoria di djarason ta ku e disípelnan ku a kana ku Hesus riba e kaminda pa Emaus a hasi esaki riba “e mesun dia” di Su resurekshon (Lukas 24:13). E disípelnan, kual no a rekonosé Hesus, a kont’É tokante e krusifikshon di Hesus (24:21) i nan a bis’É ku “ta di tres dia kaba ku e kosnan ei a pasa” (24:22). Djarason pa djadumingu ta kuater dia. Un posibel splikashon pa esaki ta ku kisas nan a kuminsá konta for di djarason anochi ora Kristu a wòrdu derá, kual ta kuminsamentu di djaweps segun e hudiunan, i djaweps pa djadumingu por wòrdu kontá komo tres dia.

Na fin di kuenta, no ta dje importante ei pa nos sa riba kua dia den siman Kristu a wòrdu krusifiká. Si esaki tabata hopi importante, e ora ei e Palabra di Dios lo a komuniká e dia i orario klaramente. Lokual si ta importante, ta ku di bèrdat El a muri i ku El a resusitá físikamente for di morto. Loke tambe ta mesun importante pa sa ta e motibu dikon El a muri – ta pa tuma e kastigu ku tur pekador ta meresé. Tantu Huan 3:16 komo 3:36 ta proklamá ku si bo pone bo konfiansa den djE bo ta haña bida eterno! Esaki ta keda e bèrdat maske si El a wòrdu krusifiká riba un djarason, djaweps òf djabièrne.

English



Bai bèk na home page di Papiamentu

Hesus a wòrdu krusifiká riba un djabièrne? Si ta asina, kon E por a keda tres dia den graf si El a wòrdu resusitá riba un djadumingu?
Facebook icon Twitter icon Pinterest icon Email icon
© Copyright Got Questions Ministries