Déu existeix? Hi ha alguna prova de l’existència de Déu?




Pregunta: Déu existeix? Hi ha alguna prova de l’existència de Déu?

Resposta:
Déu existeix? Trobo interessant que es dediqui tanta atenció a aquest debat. Les últimes enquestes ens diuen que més d’un 90% dels habitants del món creuen avui dia en l’existència de Déu o algun poder superior. Tanmateix, d’alguna manera tenen més importància aquells que creuen que Déu no existeix, a l’hora de demostrar si existeix realment. Jo penso que hauria de ser al contrari.

Tanmateix, l’existència de Déu no es pot demostrar ni desmentir. La Bíblia fins i tot diu que hem d’acceptar per fe el fet que Déu existeixi “Ara bé, sense la fe és impossible de ser-li agradable, perquè el qui s'acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen” (Hebreus 11:6). Si Déu ho volgués, apareixeria i demostraria a tot el món que existeix. Però si ho fes, no ens caldria tenir cap fe. "Llavors Jesús li digué ‘Perquè m'has vist, hi has cregut; beneïts siguin aquells que no han vist però hi han cregut” (Joan 20:29).

Això no vol dir, tanmateix, que no hi hagi cap prova de l’existència de Déu. La Bíblia declara “El cel parla de la glòria de Déu, l'estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l'un a l'altre es transmeten el missatge, l'una a l'altra se'l revelen les nits” (Psalm 19:1-4). Mirant els estels, entenent la vastitud de l'univers, observant les meravelles de la natura, veient la bellesa d'una posta de sol - totes aquestes coses apunten cap a un Déu Creador. Si tot això no fos prou, també hi ha una prova de Déu als nostres cors. Cohèlet 3:11 ens diu “…també ha donat a l'home el sentit del passat i del futur…” Hi ha quelcom ben endins nostre que reconeix que hi ha quelcom més enllà d'aquesta vida i algú més enllà d'aquest món. Podem negar aquest coneixement intel•lectualment, però la presència de Déu en nosaltres i a través de nosaltres encara és aquí. Malgrat tot això, la Bíblia ens avisa que alguns encara continuaran negant l’existència de Déu “Pensen dintre seu els insensats: ‘Déu no és res.’”. (Psalm 14:1). Ja que més d'un 98% de la gent a través de la història, en totes les cultures, en totes les civilitzacions, en tots els continents creuen en l'existència d'algun tipus de Déu - hi ha d'haver quelcom (o algú) que causi aquesta creença.

A més dels arguments bíblics sobre l’existència de Déu, hi ha arguments lògics. En primer lloc, hi ha l’argument ontològic. La forma més popular de l’argument ontològic empra bàsicament el concepte de Déu per demostrar l’existència de Déu. Comença amb la definició de Déu com a “allò que no es pot concebre més gran.” Llavors es diu que existir és més gran que no existir, i per tant l’ésser més gran que es pugui concebre ha d’existir. Si Déu no existís, llavors Déu no seria l'ésser més gran que es pugui concebre – però això contradiria la pròpia definició de Déu. En segon lloc hi ha l’argument teològic. L’argument teològic és aquell que diu que com que l'univers mostra un disseny tan impressionant, ha d'haver existit un creador Diví. Per exemple, si la terra fos tan sols uns pocs quilòmetres més a prop o més lluny del sol, no seria possible la gran majoria de la vida que conté actualment. Si els elements de la nostra atmosfera fossin diferents en tan sols uns pocs punts percentuals, cada ésser viu de la terra moriria. La possibilitat de que es formi una única molècula de proteïna és d'1 en 10243 (és a dir, un 10 seguit de 243 zeros). Una única cèl•lula conté milions de molècules de proteïnes.

Un tercer argument lògic per a l'existència de Déu s'anomena argument cosmològic. Cada efecte ha de tenir una causa. L’univers i tot el que conté és un efecte. Hi ha d’haver alguna cosa que causés l’existència de tot. En última instància, hi ha d‘haver quelcom “no causat” que pugui haver causat l'existència de tota la resta. Aquest quelcom “no causat” és Déu. Un quart argument es coneix amb el nom d'argument moral. A través de la història, cada cultura ha tingut algun tipus de llei. Tothom té noció del bé i el mal. Assassinar, mentir, robar, i la immoralitat són rebutjats gairebé universalment. D’on ha vingut aquest sentit del bé i del mal si no d’un Déu sagrat?

Tot i això, la Bíblia ens explica que la gent rebutjarà aquest coneixement clar i innegable de Déu i es creurà una mentida. Romans 1:25 declara “Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén”. La Bíblia també proclama que la gent no tenen cap excusa per no creure en Déu “Perquè des de la creació del món, les qualitats invisibles de Déu – el Seu poder etern i la Seva naturalesa divina - s'han vist clarament, enteses des del que s'ha fet, per això els homes no tenen cap excusa” (Romans 1:20).

La gent confessa no creure en Déu perquè no és “científic” o “perquè no n’hi ha cap prova”. La veritable raó és que un cop la gent admet que hi ha un Déu, també s’adonen que han de ser responsables a Déu i necessiten el Seu perdó (Romans 3:23; 6:23). Si Déu existeix, llavors som responsables de les nostres accions a Ell. Si Déu no existeix, llavors podem fer el que vulguem sense haver-nos de preocupar per si Déu ens jutja. Jo penso que és per això que l'evolució està tan fortament arrelada a moltes persones de la nostra societat - per donar a la gent una alternativa a creure en un Déu Creador. Déu existeix i al cap i a la fi tothom sap que Ell existeix. El mateix fet que alguns intentin desmentir tan agressivament la Seva existència és de fet un argument a favor de la Seva existència.

Permeteu-me presentar un darrer argument per demostrar l'existència de Déu. Com puc saber si Déu existeix? Sé que Déu existeix perquè hi parlo cada dia. No sento com em respon per les orelles, però sento la Seva presència, sento la Seva orientació, coneixo el Seu amor, desitjo la Seva gràcia. Hi ha coses que m'han passat a la vida que no tenen cap explicació possible si fos per Déu. Déu ha salvat i canviat tan miraculosament la meva vida que el mínim que puc fer és reconèixer-Li-ho i pregar per la Seva existència. Cap d’aquests arguments per ells sols ni tots junts no poden convèncer a ningú que es negui a reconèixer el que està tan clar. Al cap i a la fi, l’existència de Déu s’ha d’acceptar per fe (Hebreus 11:6). La fe en Déu no és un salt cap a la foscor, és un pas segur cap a un espai de llum on el 90% de la gent ja ens hi esperen.



Tornar a la pàgina d’inici del català



Déu existeix? Hi ha alguna prova de l’existència de Déu?